Des de la finestra del tren

Transcorrien els dies, i jo els veia passar, des de la finestra del tren. Un dissabte melancòlic, amb motius per riure i per plorar. El cel gris damunt dels caps, com si ens perseguís la foscor. Dies, setmanes, mesos i també anys. Contrast de vides que s’apaguen mentre d’altres s’intenten fer lloc en un món … Continua la lectura de Des de la finestra del tren

Fer-se gran

Fer-se gran és aprendre a no ser un nen. A no ser els nens que en realitat som. És perdre innocència i frescor. És fer servir una armadura que pesa molt. I més si ets un noi. És veure monstres que abans no veies, i el pitjor, afrontar-los sense experiència. És estar perdut, és dubtar … Continua la lectura de Fer-se gran

El manobre de la sorra

Caminava abstret pel passeig marítim, amb el Sol minvant a l’horitzó, vent amb olor a sal tallant l’ambient, enmig d’una multitud plurilingüe que ocupava cada espai d’una forma gairebé invisible, com si fossin decorat. La música adequada el feia sentir allò que cercava i observava el seu entorn amb els ulls mig aclucats per protegir-se … Continua la lectura de El manobre de la sorra

L’últim sopar de Nadal

Era Nadal, aquelles dates en que el caliu de la llar engalanada amb una barreja d’elements tradicionals nostrats i les importacions culturals americanes copsa l’ambient. Calefacció, mantes i sofà fan més agradables les migdiades de rigor després d’àpats suculents en els que hi ha teca per alimentar un regiment. L’època en què les famílies es … Continua la lectura de L’últim sopar de Nadal

Somnis de dia i angoixes de nit

Vaig encaminar-me ràpid cap als primers edificis del barri antic, amb ganes de tornar-m’hi a perdre com havia fet les dues vegades anteriors. Era diumenge al vespre, i la llum del sol passava entre els núvols indefinits creant un aire pesat, blau. Vaig passar pel costat d’un restaurant que sempre estava obert, i que sempre … Continua la lectura de Somnis de dia i angoixes de nit