Transcorrien els dies, i jo els veia passar, des de la finestra del tren. Un dissabte melancòlic, amb motius per riure i per plorar. El cel gris damunt dels caps, com si ens perseguís la foscor. Dies, setmanes, mesos i també anys. Contrast de vides que s’apaguen mentre d’altres s’intenten fer lloc en un món … Continua la lectura de Des de la finestra del tren
Fer-se gran
Fer-se gran és aprendre a no ser un nen. A no ser els nens que en realitat som. És perdre innocència i frescor. És fer servir una armadura que pesa molt. I més si ets un noi. És veure monstres que abans no veies, i el pitjor, afrontar-los sense experiència. És estar perdut, és dubtar … Continua la lectura de Fer-se gran
Les cireres
Estic enamorat de les cireres que anuncien el bon temps. Sobretot d’aquelles cireres grosses, dures, que gairebé espeteguen quan els hi fots queixalada. L'apassionant explosió de sabor a la boca, el just equilibri entre acidesa i dolçor, predominant la segona, és clar. Amb un color fosc però no negre, rogenc però no roig, que indica … Continua la lectura de Les cireres
El manobre de la sorra
Caminava abstret pel passeig marítim, amb el Sol minvant a l’horitzó, vent amb olor a sal tallant l’ambient, enmig d’una multitud plurilingüe que ocupava cada espai d’una forma gairebé invisible, com si fossin decorat. La música adequada el feia sentir allò que cercava i observava el seu entorn amb els ulls mig aclucats per protegir-se … Continua la lectura de El manobre de la sorra
Feblesa humana
Aquella sensació estranya de quan quelcom fa fi. Impotència front a la inèrcia del pas, tot passa. Una força desconeguda empeny, i passa, senzillament passa. I tu ets allà, mirant, volent-te partícip d’aquest pas, però sabent que és independent de tu. T’agradi o no. Cicles, sempre cicles. L’angoixa del fi d’un cicle, angoixa lleu però … Continua la lectura de Feblesa humana
Oda a la sobrassada
Oh, sobrassada! Illenca mel ataronjada, Què bona estàs ben escalfada, Damunt d’un pa, tota escampada. Vas bé amb formatge, I també amb mel, Dins un llonguet o bé un panet. Deessa de paladars vulgars, Et menjo en truites i remenats. Impregnes l’oli, el fas tot teu. I jo t’empasso, més que amb deler. … Continua la lectura de Oda a la sobrassada
L’últim sopar de Nadal
Era Nadal, aquelles dates en que el caliu de la llar engalanada amb una barreja d’elements tradicionals nostrats i les importacions culturals americanes copsa l’ambient. Calefacció, mantes i sofà fan més agradables les migdiades de rigor després d’àpats suculents en els que hi ha teca per alimentar un regiment. L’època en què les famílies es … Continua la lectura de L’últim sopar de Nadal
Sota terra
Entre els dits s'esborra la terra ens manté fermes però massa drets, matèria obscura m'empresona l'impuls vull dir-te que en tinc, de secrets. I no s'aturen, ni un segon ni mig i criden des de la porta insistents Posa els peus a terra, per déu! però en la foscor només veig un llarg passadís … Continua la lectura de Sota terra
Somnis de dia i angoixes de nit
Vaig encaminar-me ràpid cap als primers edificis del barri antic, amb ganes de tornar-m’hi a perdre com havia fet les dues vegades anteriors. Era diumenge al vespre, i la llum del sol passava entre els núvols indefinits creant un aire pesat, blau. Vaig passar pel costat d’un restaurant que sempre estava obert, i que sempre … Continua la lectura de Somnis de dia i angoixes de nit
Títulos
Lo conocí en una materia optativa de mi último año de carrera. La asignación de asignaturas se hacía de forma aleatoria cuando la mitad más uno de los alumnos querían cursar alguna materia, y ocurrió con Teoría Lineal Identitaria; yo quise asistir porque conocía al profesor, que no era un amante de pedirnos tareas, y … Continua la lectura de Títulos
